Descripción
Care Santos es una escritora catalana que escribe en castellano y catalán. Nació en Mataró (Barcelona) en 1970. Sus libros para jóvenes y adultos la han convertido en una de las autoras más leídas del momento. Su obra ha sido traducida a 24 idiomas y adaptada a la televisión (Habitaciones cerradas, TVE). En 2014 obtuvo el premio Ramon Llull con Desig de xocolata y en 2017 el Nadal con Media vida. Ha obtenido importantes galardones de literatura para jóvenes. También es autora del libro de aforismos Atrochar (2021) y de los poemarios Hiperestesia (1999), Disección (2007, Premio Carmen Conde) y Cosas que no pueden ocurrir (2024). Es colaboradora habitual de El Periódico y otros medios de comunicación. En 2020 el Ayuntamiento de Alcalá de Henares le otorgó el premio Cervantes Chico al conjunto de su trayectoria.
Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Els seus llibres, tant en català com en castellà, per a adults i lectors joves, l’han convertida en una de les autores més llegides del moment. La seva obra ha estat traduïda a 24 idiomes i adaptada a la televisió (Habitacions tancades, TV3 i TVE). El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata i el 2017 el Premio Nadal amb Media vida. També ha obtingut importants guardons de literatura per a joves. És autora del llibre d’aforismes Atrochar (2021) i de les poemaris Hiperestesia (1999), Disección (2007) y Cosas que no pueden ocurrir (2024). Col·labora habitualment amb El Periódico i amb d’altres mitjans de comunicació. El 2020 l’Ajuntament d’Alcalá de Henares li va concedir el prestigiós Premi Cervantes Chico pel conjunt de la seva trajectòria.
La infancia a veces no es un lugar idílico al que regresar,
sino una madriguera infestada de monstruos. Este
poemario arranca con una niña perdida y termina con
una vuelta a casa de los padres. A eso que otros llaman
casa. En medio, ocurre la vida. Es decir, el paso del tiempo,
el desengaño, la pérdida, el aprendizaje y la huida,
con tal de buscar un lugar propio en el que subsistir. Hay
cosas que solo pueden decirse a través de la poesía.
La infantesa de vegades no és un lloc idíl·lic al qual retornar,
sinó un cau tot ple de monstres. Aquesta col·lecció
de poemes comença amb una nena perduda i acaba
amb un retorn a casa els pares. A això que d’altres en
diuen casa. En mig, passa la vida. És a dir, el temps, el
desencís, la pèrdua, l’aprenentatge i la fugida per tal de
buscar un espai propi en el qual sobreviure. Hi ha coses
que només poden dir-se mitjançant la poesia.
